"He seguit al Barcelona tota la meva vida. El Barça és el meu somni. Mai havia pensat que tindria una possibilitat real de jugar en aquest club (...) he seguit el Barça des de petit, des de l'època de Koeman, Romàrio, Stòitxkov i fins i tot Kornéiev".
Això ho diu Andrei Arshavin, l'estrella de l'Eurocopa, el jugador que està en boca de tothom. El mèrit és que el futbolista fa aquestes declaracions en plena subhasta entre els millors clubs europeus per fer-se amb els seus serveis. Normalment els jugadors rebel·len que somiaven des de petits en jugar al Camp Nou una vegada signat un contracte multimilionari que feia aparèixer som
nis secrets del no res.Però el fet que Arshavin confessi la seva admiració pel Barça i la seva il·lusió per vestir-se de blaugrana és tota una declaració d'intencions. Prefereixo Arshavin abans que Hleb, que haurà somiat amb el Barça de petit si acaba fitxant però que tranquil·lament dirà que somiava amb el Bayern si va al club bavarès.
En un any sense fitxatges mediàtics i amb Cristiano Ronaldo de blanc, el fitxatge d'Arshavin il·lusionaria a la parròquia culé. Vindria amb el cartell d'estrella de l'Eurocopa, de substitut de Ronaldinho i, sobretot, de successor d'Stòitxkov. El seu fort caràcter, la seva velocitat per la banda i la seva procedència de l'Europa de l'Est evocarien al crack búlgar, que manté un lloc privilegiat al cor dels barcelonistes.
Necessitem jugadors compromesos, amb ganes de guanyar títols i amb caràcter. A més d'això, Arshavin arribaria en el zenit (i mai millor dit) de la seva carrera, amb 27 anys. Ha demostrat ser l'estrella del moment i un futbolista capaç de guanyar ell sol partits. Txiki, no el deixis escapar!
Arshavin, Iniesta i Messi. El trident que necessita el Barça.
